Divendres, 7 d'agost de 2015
De casa al Cirque de Navacelles
Per fi ha arribat el dia!
Ahir vaig deixar l'Elna davant de casa, per a que mentre jo era al meu darrer dia de feina ella pogués carregar tot l'equipatge i revisar que tot està preparat per marxar.
A les 15:03 surto per la porta de la feina, i la Gemma acaba de parar en doble filera. M'afanyo a pujar, i sortim de Granollers en direcció a França.
La Gemma condueix, mentre jo dino pel camí, el què m'ha portat.
Paradeta a l'àrea de Fitou, i estirem les cames i canviem de conductor.
Seguim tirant, fins que arribem al nostre destí d'avui. És un aparcament i no tinc referències de ningú que hi hagi dormit, espero que no haguem d'anar a buscar un altre lloc!
Efectivament, ens hi podem quedar: és el Belvédère de la Baume Auriol, un mirador sobre Cirque de Navacelles:
Des de la finestra no tenim aquestes esplèndides vistes, però estan allà mateix. El lloc pinta tranquil.
Hi ha un restaurant, una oficina de turisme, lavabos, una font, i una mica d'exposició. Tot, als edificis que es veuen al fons:
Dissabte, 8 d'agost de 2015
Navacelles, Sainte-Eulalie-de-Cernon (Vélorail de Larzac)
Aquest matí, després de llevar-nos i esmorzar sense presses, farem una excursió fins a Navacelles, al fons del Cirque.
Passem per la oficina d'informació i després agafem el camí que surt del final de l'aparcament.
Anem baixant:
Arribant a baix creuem la carretera i ja serem al poble:
Ens acostem al riu a fer el pícnic:
Quan ja estem acabant, comença a plovisquejar, ens posem els impermeables per tornar cap a dalt:
Però de seguida ens els hem de treure, falsa alarma. Pugem sense problemes:
Deixem coses a l'auto, i anem a fer un cafè amb llet o cervesa, segons gustos, al bar.
I marxem cap al següent lloc: el Vélorail de Larzac, que fa temps que n'he llegit coses i encara no el coneixem.
Trobem carreteretes desertes, i una mica més de mal temps.
Quan arribem a la estació, plou. En teoria encara estan dins l'horari d'obertura però no hi ha ningú. Dormirem aquí, doncs, i demà esperem tenir sort amb el temps.
Diumenge, 9 d'agost de 2015
Vélorail de Larzac, Sainte-Eulalie-de-Cernon, La Cavalerie, Aven Armand, Florac
Hem dormit molt bé a la estació del vélorail. 
Plou una mica... es sabria greu quedar-nos sense fer el recorregut... Anem a preguntar, i ens diuen que la propera sortida és a les 11:30h. Decidim baixar a Sainte-Eulalie-de-Cernon, a veure el poble, i tornar a pujar quan falti poc.
El poble vist des de dalt:
Anem a l'aparcament que està indicat a la entrada, i descobrim que té àrea. A més, està a tocar del centre.
Fem la volta i unes quantes fotos:
Buidem el cassette tot i que hi ha un alemany amb una moto amb sidecar, reparant alguna cosa dins la zona de buidat (???). Sort que no hem de buidar les grises...
Tornem. Ara no plou. o sigui que paguem els 54€ que ens demanen per 3 nens (el Jan, que fa els 18 anys a final de mes, entra per poc!) i 2 adults, per fer el recorregut Les Orchidées. Són 8 km baixant en vélorail, fins l'antiga estació de La Bastide-Pradines, i els 8 km de tornada en tren.
Les vagonetes:
La locomotora blava és la que ens vindrà a buscar:
Com que no volem que ningú ens freni, ens col·loquem estratègicament davant de tot, per agafar la primera vagoneta:
Un cop un paio molt catxondo ens fa les explicacions, pugem i ens preparem per sortir:
I cap avall!! En Jan i la Judit pedalen una mica i ens posem en marxa:
Els de darrere, anem mirant el paisatge:
Anem canviant de "maquinistes":
Hi ha un gran viaducte al principi, i després trobem trinxeres:
Mes viaductes:
Més trinxeres:
Tuuuuuuuuuuuuúnel!
N'hi ha diversos, quatre crec recordar:
Arriba un moment que hem de frenar, i espantar unes ovelles que són al bell mig de la via :)
Finalment arribem al final, on ens reben amb una broma sobre els límits de velocitat que hem superat... quasi cola :D
La baixada ha estat divertida, tot i que no ha calgut quasi bé pedalar. És pràcticament tot baixada.
Les vagonetes van quedant apartades, esperant que la locomotora les enganxi quan ens vingui a buscar:
Fem unes crêpes i un tè a la estació, està força bé de preu (un tè més cinc crêpes, 13€)
La Gemma fa unes quantes fotos:
I arriba la màquina i els dos cotxes que ens pujaran de tornada:
El revisor fa broma amb els nens :)
I els brownies, els monstres que viuen als túnels, aparèixen! No fan molta por, però :D
La tornada es fa més llarga que la anada, però vas mirant el paisatge, i relaxat
Un cop hem acabat, agafem l'auto i anem al següent poble que volem veure: La Cavalerie. Hi ha, a la arribada del poble, abans d'entrar, un aparcament prohibit a autocaravanes, i davant una àrea. És de pagament, 5€, però va amb una targeta que cal comprar i carregar amb 10€. No sabem si els altres 5 els prodrem aprofitar a algun altre lloc, o sigui que seguim buscant un altre aparcament. En trobem un dins el poble, gratuït, i ens hi quedem a dinar.
Fem una volta ràpida pel poble murallat.
Fem una volta ràpida pel poble murallat.
I marxem.
Passem per Millau, de camí a la carretera que es portarà per les gorges de la Jonte. De baixada cap a Millau, ,veiem de lluny, per primer cop, el viaducte. És impressionant:
Com deia, agafem la carretera de les gorges de la Jonte, i just passat un mirador en el que no podíem parar, trobem un aparcament d'un bar, amb entrada lliure a veure el paisatge des de l'altra banda.
Continuem, i parem a posar gasoil a Meyrueis (gasolinera Avia, a 1.27, llàstima no haver parat abans a una de les barates).
I seguim fins arribar al nostre objectiu: la cova de l'Aven Armand .
Aparquem lluny de la entrada de la cova, però a tocar del forat per on la van descobrir (es veu al fons).
I anem a informar-nos, suposem que és massa tard per entrar-hi avui, i fem plans per sopar i dormir aquí i visitar-la demà:
Es diuen que en 2 minuts surt la darrera visita, i la Gemma corre a buscar jerseis pels nens, mentre pago els 46.60€ que ens costa la visita. El guia farà les explicacions en francès, però ens donen un paper amb les mateixes en català.
S'hi baixa en funicular, un de petitó:
Que ens deixa just a la part superior de la cova:
La il·luminació és força artificial, pel que fa als colors, però la cova és molt gran (tot i que és una sola cambra):
Finalment, tornem a ser dalt les escales que ens havien baixat fins el nivell inferior, i tornat a pujar per l'altra banda, i agafem el funicular per tornar a la superfície:
Fem la volta al forat per on van baixar Louis Armand quan la va descobrir el 1897:
Seguim, i la ruta ens porta per carreteretes amb un paisatge força pla:
Han estat bastant rectes primer, però ara baixarem cap a Florac:
Després de fer alguna paella considerable, arribem a Florac.
L'àrea, que veiem de seguida, està a tope, o sigui que travessem el poble, i en veure el Carrefour i algunes autos al seu aparcament, ens hi quedem. Havíem d'anar a comprar igualment...
(Continuació, aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada