Després
d’haver-ho provat l’any passat, i veient la bona acollida a les autocaravanes
al poble, i la bona organització tant per part de l’EvaV (que organitza la
trobada d’autocaravanes) com per part dels Tonis (que organitzen totes les
activitats de la festa dels Tres Tombs), ens vam tornar a apuntar a la que va
sortir la llista.
Aquest cop ve
també el Jan, que l’any passat no venia.
Divendres, 11 de gener de 2013
Sortim tard, en
acabar la Judit la sessió al logopeda. El Jan la va a trobar, i nosaltres els
recollim al carrer principal, i enfilem cap a l’autopista. Passem pel costat
del McDonald’s, i seguim, però els petits (que encara “piquen “ amb això del
Happy Meal i la joguina...) proposen comprar el sopar i menjar-se’l pel camí.
Vist el què triga el Marc a sopar, i l’hora a la que arribarem, pensem que no
és mala idea, i donem la volta per anar-hi.
Seguim doncs, amb
el sopar en marxa, AP7 fins a Parets, C-17 fins passar Tona, i sortida 54 cap a
Taradell.
A la rotonda d’entrada al poble hi ha l’aparcament 1 (El Pujaló), on ens toca estar, i triem una plaça ben plana relativament a prop de l’entrada. No cal ni posar falques, perfecte!
A l’hora que és,
la Gemma es posa a preparar els llits que falten (abans de sortir ja he
preparat jo les lliteres), i jo surto a saludar. Conversa ràpida amb l’Àlex i
l’Amparo (www.micasaconruedas.com), saludo als que estaven amb ells, i cap a
dormir d’hora.
Estrenem matalàs,
sembla més còmode que el vell, almenys jo ja no toco la fusta de sota!
Dissabte, 12 de gener de 2013
Una de les activitats del programa, i que
ens atrau força, és una passejada “esportiva” (suposo que vol dir, “que cansa
més que fer un tomb pel poble i cal anar millor calçat”) fins el castell deTaradell (castell d'en Boix), 10 km, apta per nens.
Per tant, ens hem posat el despertador
abans de les nou, per, anant rapidet, tenir temps de ser a la sortida.
Dit i fet (encara que fem 10 minuts tard).
Arribem a la Plaça de les Eres just quan estaven a punt de sortir!!
I arrenca la caminada!
A la dreta de tot, la
guia del Centre Excursionista de Taradell , molt atenta, amb la que anem comentant el recorregut:
Els nens que hi
participen: davant, i d’esquerra a dreta, de vermell, el Marc (6 anys acabats
de fer) i la Judit (8 anys), i de blau, darrera, l’Alba (4 anys), que es va
portar com una campiona i va necessitar poqueta estona d’anar a coll:
Els volts del camí, on no toca el solet, estan força blancs, del gebre:
Aquí el Marc ja es queixa
de les cames (portem poquets metres! :-D), però ja us avanço que aguantarà de
sobres tota la caminada, i ja no protestarà més en tot el camí:
El Marc, al costat de la
tanca, a l’altra banda hi ha cabirols:
Per la qual cosa, també a
l’altra banda, i fora de l’abast, hi ha una tanca elèctrica (o sigui, un fil
amb corrent). Fora de l’abast... a no ser que posis la mà a través de la
primera tanca. A què no sabeu què se li ocurre al Marc? Ho heu encertat... s’ha
avançat uns metres, i de cop el sentim plorar com si el matessin. Aixequem la
vista i veiem que es toca el braç: s’ha “picat” amb la tanca elèctrica, fins i
tot té una marca petitona vermella que li durarà uns dies...
En fi... Li expliquem què
li ha passat, i l’advertim per properes vegades: si ara que està darrera la
tanca, el toca, imagineu quan el trobi més a mà...
Arriba un moment que, des
de l’altra banda, es veu el castell! No
està sencer, però es veu més ben conservat del què esperàvem!
El camí és molt xul·lo,
i passa fins una zona més
rocosa (on fins i tot hi ha gent iniciant-se o practicant escalada), hi ha
baumes, i les pedres fan formes que arriben a fer un sostre per damunt nostre
I arribem al castell!
Que fins i tot té una
part sobre una d’aquestes pedres:
El rodegem, per arribar a
la cara on hi ha l’entrada, on hi ha també una petita esplanada, amb un petit
monument:
Una estelada a l'accés al
castell:
I un magnífic detall per
rebre’ns, per part del Centre Excursionista!! Un pica-pica, amb els seus
porrons de vi, aigua, patatetes,... per agafar forces per tornar!
Veiem el castell per dins
(bé, el troç de terreny que encerclen els murs, que és l’únic que queda).
Les vistes sobre la
comarca són espectaculars. Al fons, el punt més alt de Taradell, l’Enclusa, que
ens queda pendent per una propera visita:
Es veu el pantà al fons
(a la foto, en petitet...)
I enfilem la baixada, per
un altre camí,
que acaba arribant a la
cua del pantà.
Està ben glaçat! Les
pedres que hi tirem reboten a la superfície:
I arribada al poble:
Passem per l’església de Sant Genís, construïda sobre d'altres anteriors:
Darrera hi ha el seu
campanar (que en realitat és el de l’església anterior, romànica), reproduït al
Poble Espanyol de Barcelona:
Hi pugem, i hi ha força
bona vista! Aparcament del camp de
futbol inclòs :-D
En Marc no vol pujar, així que la Gemma és a baix amb ell, aquí podeu veure la Judit i el Jan
Continuem per la Sagrera,
la zona del voltant, fins arribar a la part que corresponia a les afores, ara
integrada al poble. D’aquí, al lloc on va començar: la riera i la Font Gran, on
hi havia els safareigs:
El Plataner de la Font
Gran, amb, al fons, l’edifici que va ser del gremi dels paraires i teixidors
La riera, que va permetre
fundar el poble i fer-hi molins:
Continuem, fins la Torre deDon Carles, construïda per no haver de pujar al castell de’n Boix per
defensar-se:
Passem per la capella deSanta Llúcia, que conté un pessebre fet com una maqueta de Sant Pere de
Casserres:
I seguim pels carrers,
que recorren els camins rals de l’època, en direcció a la Plaça de les Eres, on
completem el recorregut.
La Gemma s’ha escapat,
per no fer tard, a mitja caminada cultural, i ha anat a recollir un pollastre a
l’ast que hem encarregat per telèfon, o sigui que ens acostem a l’aparcament 1,
pensant en el dinar ;-)
No som els únics, hi ha
un parell de grups de taules:
Però nosaltres som
fredolics i preferim dinar dins de casa :-)
La tercera començant per
l’esquerra és la nostra (la més bruta, a la part del sostre, però amb els
estris que ens han portat els Reis, esperem solucionar-ho diumenge!)
Un cop ventilat el
pollastre, que està la mar de bò, i la resta del dinar, i de fer el cafè i una
mica de mandra, sortim cap a Can Costa i Font per fer la passejada en burro,
com l’any passat.
Les fotos no són gens
bones, però amb la llum que hi havia, i no havent portat la càmera bona...
Fem un volt per la sala
on hi ha activitats, i anem a fer un cafè/Cacaolat al bar.
Veiem l’exposició
relacionada amb el pa i la seva el·laboració:
I ja va sent hora de fer
cua pel Tast del Porc. Les brases ja estan preparades, i comença a haver cua, o
sigui que ens hi posem.
Ens trobem amb una de les
parelles que han vingut a la caminada esportiva, i després amb una altra, i
xerrem una estona.
Quan arribem al final de
la cua, ens donen un plat el menjar cru (un parell de llesques de pa de pagès,
una botifarra, i a triar entre un tall de cansalada o un peix mort :-D), i un
palet de fusta per fer servir d’eina per posar i treure menjar de la graella
sense cremar-se (gaire!).
La Gemma i jo triem
arengades, i el Jan cansalada. Com que els petits són molt seus amb això del
menjar (molt seus vol dir “un desastre”), la Gemma els va a comprar uns
entrepans al bar, mentre el Jan i jo fem equilibris amb els 3 plats i alhora
cuinem tot el què hi ha dins. Aconseguim que la única baixa sigui una torrada
(si és completament negra no es menja, oi? :-D). No està malament!
Bé, també hem de dir que
les arengades queden massa crues i la Gemma me les fa menjar les dues a mi, que
m’agrada el peix cru (però això és un aspecte positiu, no creieu? :-D)
En aquell moment, veiem
l’EvaV fent cua, i quedem a les escales per sopar còmodament (o sigui, a
escollir entre “de peu agafant fred” i “segut amb el cul encara més gelat”
:-D). Però el sopar està bo, i la
conversa i la companyia fan suportable el fred. Fins que pensem que la conversa
i la companyia es poden traslladar al bar, amb un cafè amb llet calentet
davant!!
Els nanos, en acabar de
sopar, han anat al parc, i allà es queden.
Al bar costa més xerrar,
hi ha molt de soroll de fons, però ens recuperem, tèrmicament i cafeínicament
parlant, una mica!
Arriba l’hora de baixar
cap a les autos, i justament comença a plovisquejar, o sigui que recuperem els
nois i noies, i cap a casa. Pràcticament no ens mullem, però un cop dins la
casa amb rodes, se sent una mica més de soroll de pluja al sostre, sembla que
plou una mica més, però no dura gaire.
Lamentablement (i,
probablement degut a que no sé aguantar dos plats, cuinar amb un pal de fusta a
la barbacoa, i fer servir una tercera mà per fer-ne fotos), no hi ha documents
gràfics que donin fe dels paràgrafs anteriors.
Diumenge, 13 de gener de 2013
Ens despertem tardet,
doncs avui no tenim activitat prevista
fins les 12 (haguéssim pogut visitar la granja del Mas Casablanca, però no ens
ve de gust matinar).
Avui és el dia del
passant dels Tres Tombs, i els més de 70 carros dels Tonis porten un any
esperant-lo, o sigui que tant de bo no plogui!
Esmorzem, i ens preparem
per sortir. El què els anglesos anomenarien “mixed blessing”: no plou... gaire.
Plovisqueja, però ens permet estar més o menys bé amb l’impermeable,
i el passant pot fer-se,
encara que deslluït una mica pels paraigües i alguna jaqueta sobre els vestits
més d’època.
Ja ha començat, és el
final de la primera de les tres voltes,
i anem pujant cap al
centre, pensant on ens posarem, quan ens crida l’EvaV des de l’altra banda del
carrer. Ens quedem allà, doncs,
amb ella, el David, el
CarlosK75 i l’Ester, les nenes, i els dos “peluts”,
que estan atents a la
desfilada (però es posen més atents quan passa un gos :-D)
Què guapos i quina cara
de bons nois!!!
Parlant de "nois" (i noies):
El David i el CarlosK75
estan a l’altra banda fent fotos de més qualitat, jo només creuo per
fotografiar les famílies, i faig unes quantes fotos de record, amb el mòbil és
el què toca (tampoc és que amb la reflex sàpiga fer-les molt millor però el
material llavors permet que quedin algunes bé malgrat el fotògraf)
Un cop acaba el passant,
cap a l’auto a fer el dinar, i a jugar una mica al Party Junior
Després fem una invasió
d’autos, nens en una, adults i gossos en l’altra, per fer un cafè i provar la “coca
de l’àvia” (boníssima, per cert!)
I toca acomiadar-nos (no
per molt de temps, la següent, el Cau de les Bruixes de Centelles, és al cap de dues setmanes!).
De baixada, volem
estrenar el raspall telescòpic (i, de pas, acceptaríem de bon grat aconseguir
l’efecte secundari de que “la iaia” quedi acceptablement neta!)
O sigui que, aconsellats
sobre on anar per l’EvaV, parem a l’Esclat, on hi cap “la iaia” i encara queda
lloc per a que tregui el cap la Gemma a fregar la part de davant,
Ecs!!!! :-D
El sostre es torna una
mica més blanc (amb el sabó semblava que fins i tot seria blanc del tot, però
no arribem a tant)
Descobrim però, el
preocupant estat del segellat de la claraboia del mig, la que queda de les dues
originals:
Caldrà solucionar-ho
aquesta setmana amb MS-Tech per sobre, i després ja pensarem si la canviem per
una de transparent.
Després de 45 minuts, el
resultat no és perfecte però és més que digne:
I ja només queda seguir
fins l’àrea habitual a l’autopista, a Santa Perpètua, buidar i omplir aigües, i
arribar a casa, aparcar i descarregar.
| Totals: 37 sortides i 15296 kms fets, a una mitjana de 2.08 sortides i 859.33 km al mes, i 89 nits passades a la nostra segona caseta :-) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada