diumenge, 30 de setembre de 2012

Mini-sortida: Selenika BTT


Aquest cap de setmana em toca fer la Selènika, marxa BTT molt dura, de 95 km amb 2456 metres de desnivell positiu acumulat. Després de 3 mesos d'aturada per una estrebada muscular ("tirón"), m'he apuntat més per tenir un repte i així una excusa per anar a spinning i tornar a agafar la bici regularment, que per estar preparat per fer-la.

L'any passat em va acompanyar la Gemma amb els petits, però aquest any (de forma perfectament comprensible) no va voler estar més de nou hores esperant-me, i la idea és anar sol.

Així doncs, dissabte, després d'un dia de dinar familiar, surto, just de temps, cap a Navarcles. Intento arribar a recollir el dorsal abans de les 20:00h, per no haver de fer-ho amb cues pel matí.

Arribo una mica tard, a les 20:15, però encara me'l donen (gràcies, a l'organització!).
Comentem com estarà el terreny després de tanta pluja com ha caigut avui... sembla que no plourà demà, i la primera part no hauria de tenir fang, tot i que després hi ha argila... ja veurem.

Vaig cap a l'àrea, i un cop aparcat, poso el dorsal a la bici.

Ordeno i preparo una mica les coses per demà, i em faig una mica de pasta, per sopar. Segueixo el Barça a través de Twitter i de la Gemma, perquè a la ràdio, que té l'antena trencada, només s'agafa una emisora (RNE1, que la meva religió em prohibeix sentir), al sintonitzador TDT tampoc (i mira que normalment agafa de tot...), i quan vaig a provar amb el mòbil, no tinc auriculars (i al mòbil no va la ràdio si no els poses). Queda escolar-ho per Internet, però es talla als 30 segons, tornant a provar fa el mateix, i me'n canso.

L'endemà pel matí, quan sona el despertador a les 7:00, s'està moooolt bé al llitet. Se sent soroll d'aigua, i confesso que per un moment gairebé tinc l'esperança que sigui pluja i tenir una bona excusa per no sortir del llit... però és una aixeta del àrea que algú ha deixat una estona oberta, o sigui que em trec la mandra de sobre, i som-hi.

Trec la bici del garatge:




I cap a la sortida. Abans de marxar li faig una altra foto a "la iaia"



I a la sortida just a temps. 

Entre tota la gentada no veig ningú conegut, tot i que n'hi ha almenys quatre: la Raquel i el Tom, amb qui vaig compartir la Pedals de Foc fa un parell o tres d'anys, i el Javier i el Jordi, ex-companys de feina.



Arrenquem per fi:


I anem fen xino xano. La Raquel i el Tom no eren darrera meu (a no ser que hagin arribat tard), per tant estaran davant, i no els veurè ni per casualitat. El Javier i el Jordi tampoc són a la vista. 

El darrer any vaig començar-la amb un altre Javier, i al cap de poc ell va tirar i vaig fer-la quasi tota jo sol. 
Aquest any la començo sol, i al cap de poc m'atrapen el Javier i el Jordi, i ja no aniré sol cap més estona. Contradiccions tontes que té la vida a vegades... 

Bé, deixem la filosofia profunda, que no és la meva especialitat :-D  

Arribada al primer avituallament: 


El Javier, que aquest any està força en forma (però no vol sortir a les fotos), i el Jordi, lluint equipació corporativa. Aquí encara fa bona cara: 




Javi i Xavi:



Seguim tirant. 


Unes quantes fotos del Javier, on sortim el Jordi i jo:









El terreny està bé, ara comença a haver una miqueta de fang, però no és del què més resistència fa, i no es queda enganxat a la roda. Anant per on és més compacte, o per l'herba entre roderes, o per on hi ha algunes pedres, es porta bé (especialment comparat amb el què esperàvem!)

El què no es porta tan bé, són els "rampots"... quines pujades! A mí em van més les pujades més suaus, encara que durin estona. Però aquestes duren estona i estona, i tenen trams de força inclinació... 

El Jordi no es troba bé del tot, i decideix plegar a la que trobi una carretera per tornar. Li donem ànims, i continuem el Javi i jo. No anem del tot sols, perquè anem coincidint amb gent, com sempre passa... els passes a les baixades, i et tornen a passar a les pujades, o bé ens reagrupem involuntàriament a l'avituallament. Ens passa, aquest cop, amb un grupet amb un que porta un esquellot (quin rotllo portar-lo a prop, em fa forçar el ritme quan coincidim per deslliurar-me'n), i amb dues noies (una tal Gemma, que em comenta que és el primer cop que fa una sortida tan llarga, i la seva amiga).

Pujar molt té coses bones, quan arribes a dalt. 

Una es la vista:


I l'altra que comença la baixada :-D


Arribem al segon avituallament:



Els avituallaments m'agraden molt. Beguda sense que s'acabi, fruits secs de diversos tipus, plàtans i taronges... I la gent de groc, genial, simpatia i ànims tota l'estona. 

L'avituallament està davant de l'ermita de Sant Julià d'Úixols:



Anem tirant. La cosa es fa llaaaarga, a vegades... de pujada, vull dir.

Tercer avituallament, a Castellcir. D'aquest sí que tenim queixes. S'estaven fent una paella i no ens van voler convidar :-D 

En fi... haurem de seguir pedalant...  Cal reomplir dipòsits:



I arribem al quart i darrer avituallament, a Monistrol de Calders. Aquí també hi ha les dues noies, i el de la dreta, d'esquenes, crec que és el de l'escallot:



Encarem el darrer tram, ja. "Només" ens queda una pujada de 8 km, fins al Coll de Mussarra, que al final resulta que en té una mica menys (visca!!! :-D), i comencem la baixada definitiva cap a Navarcles. Aquí és on m'ho passo millor!  Hi ha alguns trossets especialment xulos, corriol pel bosc, i una trialereta light (ara no sé si ho barrejo tot i la trialereta era abans... en fi, deixem-la aquí)


En entrar a l'asfalt de Navarcles, noto rara la roda del darrera, crec que he punxat (porto "tubeless" però no és impossible punxar, com ja vaig veure a la Pedals de Foc...) 

Paro un segon a saludar la Raquel i el Tom, que estan carregant el cotxe justament allà, i segueixo corrents, que el Javi m'espera. 

Arribada, i trobada amb el Jordi, que ja està canviat.  

Rentem les bicis (quina pressió i cabdal que tenen les super-mànegues que hi ha!!!), i ens apuntem per a què ens enviïn el regal (uns pantalons, l'organització ha preferit fer menys peces i que els darrers poguem demanar la nostra talla, que no donar-nos "el què quedi" i que no ens vagi bé, bona idea). 

Hi ha dinar, i he llegit que estava bé, però no tenim gens de gana, i jo fa molt que penso en la meva dutxeta calenteta a l'auto, o sigui que ens acomiadem. 

Anant cap allà, ara ja és claríssim que he punxat.  

Com que la bici està neta, la carrego al garatge, i ja puc gaudir de la dutxa... sense estalviar aigua, tinc 100 litres per mi solet! :-)  

En ser a l'àrea, aprofito per buidar i omplir aigües, i surto amb l'auto preparada per al següent viatge. 

Una  mica de cua a la carretera, i arribada a casa, rebentat, i més tard del previst, ara sí amb molta gana.  

En fi, no m'hi apunto més, a la Selènika. Al menys, fins que obrin la inscripció l'any que vé  ;-)


Totals: 32 sortides i 13754 kms fets, a una mitjana de 2,23 sortides i 960 km al mes, i 76 nits passades a la nostra segona caseta :-)

diumenge, 16 de setembre de 2012

Via Verda Girona-Sant Feliu de Guíxols amb els petits


Divendres, 14 de setembre

La idea és fer la Via Verda des de Girona cap a Sant Feliu de Guíxols  fins on arribem, i des d'allà, tornar jo ràpid a buscar l'auto per anar a buscar la resta de la família. Suposant que els nens aguantin uns quants kilòmetres...

Sortint de la feina, me'n vaig a spinning (cal agafar forma per la Selenika i la XVII Travessa Sant Joan Despí-Montserrat), i llavors cap a casa. 

Estrés per carregar l'auto, perquè ho intento fer al costat de casa (a més de l'equipatge normal, hi ha les quatre bicis, cascs, etc). 

Finalment, tardet, sortim cap a Girona, per carretera com sempre que podem. 

Directes a l'aparcament del pavelló de Fontajau, on sembla que no hi hagi cap AC, i ens sembla estrany, però en acostar-nos, a la zona fosca, està ple de Hymers, déu ser una reunió d'algun club de propietaris. 

Ens posem a prop, i a sopar i a dormir que és tard i demà calen forces.

Dissabte, 15 de setembre


No ens llevem molt d'hora, i esmorzem. 

La Judit es queixa d'un cop al dit, que es veu que es va fer ahir a l'escola... no sabem si podrà anar en bici. 
Finalment, la Gemma la porta al CAP, mentre el Marc i jo preparem les bicis (inflar rodes i greixar cadenes de les quatre, per si quan tornen poden fer algun tram del recorregut), i deixo les de les noies al portabicis.

Quan estic tancant l'auto, truca la Gemma. No és res i amb una mica d'esparadrap es soluciona. Estan venint, o sigui que tinc el temps just per baixar altre cop les seves dues bicis.

Foto amb els nens abans de sortir:




Som-hi, doncs, cap a creuar Girona. Només creuar el Ter, que és allà mateix, ja veiem Sant Fèlix i la catedral:



Ja abans de sortir de Girona, anem seguint la Via Verda:



Aquesta setmana, després de la manifestació de l'onze de setembre, crida l'atenció el nom de la plaça:




I ja sortim a la Via Verda pròpiament dita:




Després de passar Quart, arribant a Llambilles:



"Repetim" una foto de fa quasi exactament 4 anys, quan el Marc tenia un anyet i anava en cadireta darrera la Gemma, i la Judit en tenia quatre i ja anava al límit de la cadireta de la meva bici...


Si teniu curiositat, feu click a les fotos petitones :-)



Guapos, eh? :-)  

Tornem, però, a l'any 2012.


La Judit ja vol parar a dinar, però l'estirem fins a Cassà, com fa quatre anys:



Preguntem, i ens envien a Can Medina, senzill però bé:


Dinem a la terrasseta, amb les bicis (lligades, de tota manera), a la vista:




Després de dinar, seguim, recuperant la Via Verda al cap de poc. 


Anem trobant ponts:



Jo, aquí, amb la Judit, que pel matí feia més mala cara, però per la tarda va molt contenta:



I el mico, que va més content que un gíngol!







La Judit ja està molt cansada, en arribar a Llagostera:









i li prometo que si l'acaba (tot el que queda ja no té pujada) anirem a un càmping, cosa que no estava prevista, però que ella ho va demanant. 

Al final, quedem que amb que arribi a Santa Cristina d'Aro, ja ho donem per bo, i en parlem de si seguim mentre fem un cafè/Cacaolat. Font-Picant ja és terme municipal de Santa Cristina, i hi parem:





Finalment, la Judit decideix seguir els 10 km que queden!  

Seguim i en Marc, cansat, fa un parell d'aterratges forçosos, i per evitar-ne més fem un intent d'enganxar el Marc al Trailgator però el suport, posat a darrera hora, va tort i ha de seguir pedalant.

A Castell d'Aro veiem un circuit de vies petitones que donen la volta a l'antiga estació, i ens diuen que l'endemà estarà en marxa d'onze a una. El Marc diu que vol venir-hi, però el càmping on hem dit d'anar amb la Judit és a Calella de Palafrugell, o sigui que tenim un conflicte que caldrà resoldre. 

Al final, decidim entre tots, com a solució salomònica, anar al càmping Valldaro, que agafen ACSI i campingcheque, i des d'allà. l'endemà, anar al trenet.

Finalment, arribem a Sant Feliu, creuem el poble, i arribem a l'estació d'autobusos just a temps de carregar les bicis i pagar el bitllet, no ens sobra ni mig minut...

Els nens, esgotats, però feliços, orgullosos d'haver "arribat a la platja", i amb raó: 45 km, encara que siguin més baixada que pujada, és una gesta per nens de la seva edat!!

Cap a Girona:





Truco, durant el viatge en autobús, al càmping i m'asseguro que podrem entrar tardet i que ens podrem quedar fins les 16:00. No hi ha problema, o sigui que tot arreglat.


Arribem a Girona, descarreguem bicis, i seguim el GPS per altres carrers fins arribar a l'auto. Carreguem ràpid, i cap a Platja d'Aro!

El vigilant del càmping ens fa l'entrada provisional, ens instal·lem, i a sopar alguna cosa, i a dormir.


Diumenge 16 de setembre


Vaig a buscar el pa i croissants, com es va fent tradició les vegades que anem a càmping, i esmorzem tranquil·lament. 

Pensava que els nens, en saber que anar al trenet voldria dir agafar la bici, dirien que no (especialment la Judit que en principi es quedava al càmping amb la Gemma mentre hi anàvem només en Marc i jo), però cap problema! 

Fem 2.5 km per carril bici i Via Verda, i ja hi som!

Fem dues voltes en tren:








Parant a fer fotos:







Les bicis descansen una estoneta mentre anem "motoritzats":



La màquina, petita però "matona":



Tot el tren:



Tot i que sense permís està prohibit, ens permeten pujar a la màquina número 5, que circulava, en el seu moment, pel carrilet:




Darrera foto, i tornem cap al càmping:



Ja hi som:




I anem a la piscina, que té un inflable molt xulo:






però l'aigua està fresqueta:



Dinem, i recollim.

Marxem una mica més tard del previst, però no ens posen problemes.

Passem per l'antiga àrea d'autocaravanes, convertida, sense èxit, en aparcament d'autocars amb un vigilant que déu costar una calerada al poble, per un parell d'autocars que hi aparquin, i ara accepta cotxes, amb el resultat, aquest diumenge per la tarda, que només n'hi ha un (el del vigilant). I unes quantes autocaravanes, obligades a aparcar al carrer París. En fi, coses de les interessos particulars barrejats amb càrrecs...

Baixada per carretera sense incidents, i a pensar en la següent sortida!


Totals: 31 sortides i 13628 kms fets, a una mitjana de 2.23 sortides i 980 km al mes, i 75 nits passades a la nostra segona caseta :-)