divendres, 30 de desembre de 2011

Sortida curta a Carcasonne


(versión en castellano)

27-12-2011 Sant Cugat - Carcassonne


Sortim per la tarda, després de dinar. Agafem autopista des del principi, per fer més via, encara que normalment procurem evitar-la.

Com que anant a Andorra els nens van passar fred, poso la calefacció de la cabina a tope de calenta, a tope de ventilador, i tota pel conducte central, els laterals tancats. Tinc pensat posar calefacció estàtica, però per aguantar aquest viatge, provo a veure. I resulta que acaben passant calor i em demanen que la baixi. O sigui que calefacció estàtica que ens estalviem (si quan anem a esquiar també ens funciona bé aquest sistema).

A La Jonquera carreguem el dipòsit de gasoil, i continuem cap a dalt.

Els nens estan bastant pesats, i decidim parar a Narbonne a dormir. Però mentre busco alguna àrea al mòbil (encara no les he carregat al TomTom... casoen....), comentem de sopar, i al final ni una cosa ni altra, posem una pel·lícula i, amb ells distrets, tirem cap a Carcassonne.

Arribem i anem cap a la zona de La Cité. Al primer aparcament (P1) no admeten AC’s, i no veiem cap senyal indicant cap on hem d’anar. Decidim baixar a l’altra banda del riu a veure com és un aparcament que ens han recomenat, i en començar a baixar ens trobem amb una mega-autocaravana Büstner Elegance de 3 eixos que també sembla perduda. Els hi pregunto en el meu inexistent francès, i al final l’única cosa que entenem és que ningú té ni idea d’on dormir...

Tirem cap avall darrera d’ells. En arribar a la plaça Gambetta, tiro cap a la dreta buscant l’aparcament.. Però en arribar al riu, el primer tros és massa estret, i l’aparcament que hi ha té limitador d’alçada a 2 metres...
Donant la volta, tornem a veure la mega-AC. Tiro darrera d’ells, doncs penso que potser s’aclariran millor que jo... Al cap d’una estona, no ho sembla, perquè anem donant voltes, però finalment trobem un aparcament on hi ha un parell o tres d’autos, i bastant d’espai. Aquí: Pl. Gaston Jourdanne, entre el pont vell i el pont nou.

Aparquem, i ens trobem el primer problema: la calefacció no funciona... Té pinta de ser un tema elèctric, gas n'hi ha. Però el ventilador sí que va. A veure si estic equivocat, i enlloc d'estar, el mecanisme d'encesa, connectat a 12v, és de piles?  Ja ens va passar la primera vegada que vam anar en AC, que vam dormir pelats de fred per no saber-ho. 
M'estiro a mirar per sota, i trobo una tapeta... amb un calaixet dins, amb dues piles. Busco, i al final les "robo" del comandament de la tele. 
Col·loco tot al seu lloc, i encén a la primera!

Per fi, a sopar i a dormir, que demà serà un altre dia.




28-12-2011 Carcassonne

Pel matí, ens llevem tranquil·lament, sense presses. És el dia dels innocents, però com que aquí no és tradició, podem estar tranquils que no ens la colaran :-D


 La "iaia" aparcada, ja s'està omplint l'aparcament de cotxes (durant el dia es posa a tope, per la nit està buit):





Anem cap a la part nova, travessant el pont, i mirant enrera, tenim bones vistes de la ciutadella





I del pont vell, amb les muntanyes nevades (els Pirineus, suposo) al fons:




Al final del pont, una paret pintada com les moltes que hi ha a Lyon, per exemple:




I mirant cap a la Pl. Gambetta ja es veu la sínia:



A punt per creuar el carrer i la plaça, 



veient el què han posat per Nadal (en aquest moment, les casetes i les atraccions són tancades ).

Agafem la Rue Verdun cap a la oficina de turisme, a mig camí veiem una exposició sobre la part "nova" ( "ville basse" o "bastide Saint-Louis") de Carcassonne:




Un cop a la oficina de turisme, ens expliquen on són la resta de coses de Nadal: a la plaça Carnot, una pista de gel, i al Boulevard Omer Sarraut, davant l’estació, unes pistes de trineu i alguna altra atracció.





Anem doncs a mirar, i com que no hi ha molta gent, decidim patinar sobre gel. Ens acostem a comprar els tickets




per aquesta pista de gel:


Però fa 10 minuts que ha començat la sessió, tenim la opció d’entrar a la sessió ja començada (perdent encara més temps recollint i posant-nos els patins), o esperar la següent de les 12:00. 
Decidim esperar mentre fem una volta, per donar temps a que comencin a vendre les entrades. 


Alguna esglesia, pel camí:


Ullada a la plaça on hi ha els trineus i alguna altra atracció:





i tornem a comprar entrades (4 euros per persona) i posar-nos els patins.








Quan és hora d’entrar a la pista, agafem una espècie de trineu-cadira per cada nen. 


Aquí el Marc:


I la Judit:






Va de conya per a que s’aguantin si no en saben molt, i per arrossegar-los nosaltres quan es cansen.

Ens passem l’hora alternant entre una cosa i l’altra, donant voltes al Neptú del mig de la plaça, i als arbres (encerclats per tanques) i ens ho passem molt bé!  












El Marc va molt per terra perquè corre com un boig, però s'ho passa teta!




 La Judit és el segon cop que patina i ja s'aguanta força bé sense ajuda:







La Gemma també fa el què pot :-)



Llàstima del meu nivell actual, amb com patinava jo quan tenia 10 anys i feia hockey... Ara prou faig no caient...



Final de la sessió:





En fi, hora de dinar! O sigui que cap a l’auto.


De tornada tornem a gaudir de les vistes, com aquesta del pont vell i la ciutadella al fons:




I arribem a l'aparcament:



Per la tarda, pugem al castell (la Cité). Pugem a peu pels carrerons que surten del pont vell.


Aquí el Marc fent fotos a l'auto des del mateix pont vell:



Els dos petits:


I pujant cap a la Cité:



Ja arribem a dalt, des de prop també és impressionant:





 Entrem per la Porte Narbonnaise




 i tirem carrer amunt. 





Moltes botiguetes, creperies, restaurants... Bastanta gent però podria ser pitjor, no arriba a agobiar, suposo que a l’estiu déu ser insuportable. Arribem al castell comtal, però no ens decidim a visitar-lo, enlloc d’això continuem voltant i xafardejant, mirant les vistes sobre la part moderna









 i els nens, sobretot el Marc, fent el burro i pujant-se per tot arreu J






Acabem berenant una crêpe (què bona estava la de Grand Marnier!)

 

i tirant cap avall, cap a la part nova. Ara que es fa fosc, aprofitem per fer les darreres fotos, ara ja il·luminat:








comença a ser hora d’anar a les atraccions, trineus, etc.

En sortir, aprofito per mirar els senyals per veure on és l’àrea que ha d’haver per allà, i veig que ha de ser a l’aparcament P2.

Baixem, i travessem el pont vell, que està il·luminat i és força maco.

Aprofitem per fer-nos-hi una foto:


Anem als trineus, hi ha gent però no hi ha molta cua, o sigui que comprem tickets per 10 baixades (4 euros), i comencem per la pista gran, en la que els nens han d’anar acompanyats. La Gemma va amb la Judit i jo amb el Marc.


Pugem les escales, i un cop dalt, ens hem de pujar al trineu al principi d’un dels quatre carrils que hi ha. El trineu no té frens (ni, per tant, direcció), i només podem confiar que la cosa acabarà en pujada i ja es frenarà com sigui...



Cap avall, i la cosa s’embala i va com vol, però com que el carril és estret, no pot girar gaire, per tant sempre arribes a baix sense fer virolles. L’arribada és cega pels focus, que no et deixen veure on aniràs a parar... però la cosa acaba en una catifa que fa pujada, per tant et frenes en un moment. És divertit.




Hem gastat 4 tickets, i els altres sis els gasten els nens a la pista més petita, en la que poden pujar solets.




Després, una espècie de muntanya russa (moooolt light) del Pare Noel.


I marxem cap a la Plaça Gambetta, ara ja il·luminada:



a pujar a la sínia. 












Unes voltes veient el paisatge (el més destacable, la Cité il·luminada, i la mateixa plaça amb els llums de Nadal).









Finalment, cap al final de la plaça



on els nens pugen al trineu que dona la volta a un fals avet. 









I cap a l’auto, que ja n’hi ha prou per avui. N’hi ha prou de passejar, però ens queda pujar a l’àreade la Cité a carregar aigua, que anem justets, i ja de pas, buidar les grises.

La primera hora és gratuita, i carregar també.

Tornem a baixar i aparcar al mateix lloc, i a sopar i a dormir.

A mitja nit, però.... em desperto. Sento un click click molt fluixet, que desseguida identifico com l'encenedor de la calefacció... la qual cosa, vol dir que s'ha acabat la bombona. Tanta conya a Acpasión sobre el tema, que si "s'acaba a les 3 de la matinada i és una conya sortir a cambiar la bombona", que si "sempre se m'acaba a les 3 de la matinada"... només faltaria que fossin més o menys les 3 de la matinada...  Miro el rellotge, i a que no endevineu quina hora era: les 3:01 de la matinada!!! 
En fi, em vaig mentalitzant per sortir... Però la nit anterior hem passat més aviat calor, i aquesta nit més aviat també, i la Gemma em diu que tapi els nens bé, i que no canvii la bombona, ja sortiré a primera hora abans que s'aixequin. O sigui que me'n torno al llit, després de tapar bé els peques. Al final no passem fred.


29-12-2011 Carcassonne – Dulhac-sous-Peyrepertuse


Avui fa fred. Més que fred, que també, vent.

En sortir de l’auto, ens donen conversa uns paios, que al final el què volen, descobrirem, és col·locar-nos un fulletó explicant coses de la seva religió (que, òbviament, no hem llegit).

Tornem a pujar a la Cité, per fer-hi una altra volta. Aquest cop pugem per l'altra banda:





El Marc mirant amb els seus prismàtics:




Veiem la catedral de Saint-Nazaire Saint-Celse, que té uns vitralls dignes de destacar:


i un parell de rosetons que tenen poc a envejar al del monestir de Sant Cugat:



 I una campana, allà a terra.



I l'orgue, a la paret del fons:




Més volta, mirant aparadors:



i anem a fer un “café au lait” a un dels bars. Triiiiguen a venir a la taula... però hi estem calentons, al costat de la estufa, o sigui que molt greu no és.

Dubtem si quedar-nos a dinar per allà o anar a l'auto, i al final, com que a la Gemma no li crida l'atenció la cassoulet, i els nens no mengen mai bé, decidim anar a l'auto, que ara està soleta a l'aparcament:



Després de dinar, portem els nens a fer "l'última", que al final és fer tres viatges cada un en trineu per la pista  petita:



I un cada un, acompanyat per un de nosaltres, a la gran. Aquí la Gemma i el Marc:








I, com que som tous, els deixem fer una altra "última", el Marc al trineu del Pare Noel,





 i la Judit dues voltes a l'abet artificial (evidentment, amb les protestes del Marc que volia una tercera "última" :-D )



Tornem a l'auto, passant a comprar algunes coses pel Monoprix, la boulangerie, i una fruiteria. 

I toca marxar de Carcasonne, ens fa pena dir adéu a la Cité, que és impressionant, sobre tot il·luminada, però volem veure algun castell més.

Passem per "l'aire" altre cop, a reomplir i buidar, i cap a Dulhac. 

Bé, això pensem, perquè m'he colat al TomTom amb les "darreres destinacions" i anem en direcció Mirepoix, que ens han dit que és maco, però està en direcció contrària!

Rectifiquem, i el TomTom ens fa retallar per unes carreteretes... camins asfaltats, més aviat. I tot fosc, ja és de nit i no hi ha més llums que els nostres...
En fi, tot sigui per recuperar la carretera bona. 
Però la carretera bona dura poc... desseguida ens fa desviar, i ens torna a fer agafar una carretereta... 
Tan és així que parem a comprovar-ho al mapa. 
Però Dulhac no surt o no el veiem als mapes de França-Sud que tenim... Finalment, sense massa més remei, decidim fer cas al TomTom. Que ens fa fer 50 km més de camí rural asfaltat, la majoria tan estret que sort que no passa ningú perquè costaria trobar on creuar-se amb un cotxe.



Acabem fent sopar els nens abans d'arribar, i continuem mentre ja sembla que s'adornem a les cadiretes.

Al final, després de molta estona i de fartar-me de conduir per aquells camins, arribem a l'àrea de Dulhac. 

Està una mica deixada (els llocs per connectar-se a l'aigua i buidar, molt bruts), però només hi ha dues furgonetes (i un autocar que sembla d'allà), i ens posem on ens sembla més planer. 
Mengem qualsevol cosa, i a dormir que estem rebentats.

A mitja nit... soroll de vent, molt fort. I quan bufa fort, es mou l'auto, bastant. Impressiona una mica, a vegades. 
I pluja, soroll de gotes, quan el vent afluixa. 
Ens despertem uns quants cops.



30-12-2011 Dulhac-sous-Peyrepertuse - Perpinyà - Sant Cugat

Pel matí, molt mal temps. El cel completament tapat, a estones plou una mica, i segueix fent vent. 


Esmorzem, i sabem que haurem de deixar els castells de Queribus i Peyrepertuse per un altre viatge. I mira que es veuen des de l'àrea, i semblen molt xulos...





Un parell de fotos de l'àrea:




que està a tocar de l'entrada del poble (de la segona entrada, des d'on veniem):




En fi... anem cap a Perpinyà, doncs.

De camí veiem un poblet amb bona pinta:




I el castell de Queribus

























De camí a Perpinyà pensem que si segueix el mal temps, ens fiquem a l'Auchan i comprem quatre coses, i sinó sempre podem fer un volt per la ciutat.


Fem això darrer, anant a veure el palau dels Reis de Mallorca:








 i fent un petit volt pel centre, a peu:





i després amb l'auto, per veure el Castellet, tot passant. 

Dinem a l'aparcament de l'Auchan, que ens costa una mica de trobar. 

Entrem a comprar coses que no es troben a Catalunya, i enfilem cap a casa, passant de l'autopista, excepte entre Girona  Nord i Girona Sud, per esquivar la ciutat.

A l'alçada de Santa Maria de Palautordera parem un moment, i els poso la tele per veure el Catalunya-Tunísia. No haviem fet servir l'antena nova (sintonitador de TDT, en realitat) en marxa, encara. Es veu bé bona part del camí, tot i que a la zona del Montseny es talla bastant el senyal. 

Arribada a casa, descarregat tot el que portem, i deixar l'auto aparcadeta prop de casa, esperant la propera (que és demà 31/12, tot i que només una nit, per passar el Cap d'Any fora de casa).



Totals: 12 sortides i 4672 kms fets, a una mitjana de 2.29 sortides i 893 km al mes, i 30 nits passades a la nostra segona caseta :-)