dilluns, 31 d’octubre de 2011

Via Verda de les Terres de l'Ebre

(Versión en castellano)

Sortida amb els peques per la Via Verda de la Terra Alta, per fer el tram que va des de Benifallet fins a Bot, que, segons Karmelo d'ACPasion.net, és molt xulo.
Havíem intentat quedar amb més d'un (veure post "Aventuras X Catalunya" d'aquella web), però al final no va poder ser, i, independentment de si la fem amb ells més endavant, vaig decidir fer-la igualment. 

Sortida de casa amb tots els trastos (les tres bicis grans van al Fiamma, les dues petites al garatge).
Parada a la gasolinera per omplir, i cap a L'Hospitalet de l'Infant per autopista, per anar més depressa ja que hem sortit tard. 
A l'àrea del Mèdol repassem nivells d'aigua, doncs no ho haviem fet després de la micro-sortida de la triatló infantil d'El Prat. 

De L'Hospitalet cap a Benifallet per carreteres amb corbes i cert pendent, anem tirant amb calma. 

Arribem a Benifallet (ens fiquem dins el poble) i preguntem. Havíem d'haver seguit per la carretera enlloc d'entrar, i ens avisen que la cruïlla no es veu gaire. Cap allà, doncs, i efectivament està indicada però només es veu quan ets quasi a sobre, cal anar poc a poc.

Fem un caminet amb amplada justa per l'auto, i gairebé al final, ens trobem amb un cotxe que baixa. M'arrambo tant com puc, i com que just en aquell punt hi ha una miqueta d'eixample, aconseguim que passi. En tornar a arrencar, veiem que no quedava res de res per arribar, i que al del cotxe no li hagués costat gens fer marxa enrere, però què hi farem, no es pot obligar la gent a ser amable...

Aparco al costat d'una camper (també n'hi ha una segona, amb matrícula anglesa, però crec que dormien a l'alberg), i faig un volt a peu per veure què hi ha: uns lavabos públics, un bar, i un alberg. 

Sopar, i a dormir, a tocar de la Via Verda. 



Ja pel matí, la veiem (el camí de l'esquerra de la foto):




Bicis descarregades, i a punt de marxar, "la iaia" es queda soleta:


Ja arrenquem direcció Bot amb les bicis:





Els tres campions:






Un dels molts ponts:



A sota hi ha unes basses, tocant a la Fontcalda:






Aquí ja es veu Bot al fons:





Entrem a Bot per comprar pa, i ens plantegem dinar en aquest parc:




Però al final decidim anar fins l'estació per veure si hi ha taules de picnic, i sí que n'hi ha, i amb bones vistes:




Justament al costat de l'estació, concretament dels antics lavabos (també hi ha taules a l'altra banda de l'estació):



Està tot en runes, per dintre.


Per aquí la Via Verda continua, però pels peques ja n'hi havia més que suficient:





Després de dinar, pugem al poble, per les escales, i fem un cafè i uns gelats al costat de l'església. 


Després, deixar-nos caure de tornada, que és tot de baixada excepte dues rampetes curtíssimes, tan curtes que el Marc les ha fet sense ajuda i sense baixar de la bici.


I la foto arribant a Benifallet:



En resum, és un tram molt maco, amb molts túnels (alguns molt i molt llargs,imprescindible portar bons llums!!) i ponts. I bons paisatges. Als nens els ha encantat, i als grans també.

El Marc ha fet algun tram amb ajuda, i un tram curt enganxat al TrailGator. La Judit ha necessitat una miqueta d'empenta el darrer tram, a les pujadetes, però ha arribat com una campiona. El Jan cap problema. 


Carrego les bicis, i un cop passats per la dutxa, juguem una estona, sopem, i a dormir d'hora, a les nou ja érem tots al llit. Aconseguim dormir quasi dotze hores!!

Ja és dilluns, i hem de tornar aquesta tarda. 

Recollim i anem cap a Horta de Sant Joan. 



Visitem el Centre Picasso:



 i fem una volta pel poble, a més de comprar alguna cosa que ens faltava. 

Vistes sobre l'aparcament, amb la muntanya de Santa Bàrbara (rere els arbres a la primera foto) i els Ports al fons:





Al centre del poble, la Plaça de l'Esglèsia és molt xula:






Des de l'aparcament també hi havien bones vistes:









Parem a dinar a les afores del Pinell del Brai, a un petit parc (Parc de la Bassa). 







Vista d'El Pinell del Brai des de la zona del parc:



Els nens juguen mentre recollim, i cap a casa. 

Fem carretera cap a Reus, empalmem amb la N-340 fins Vilafranca, i autopista fins a casa, amb parada a l'àrea de la Porta de Barcelona a buidar i omplir aigues i deixar-ho tot a punt per la propera.


En 3 mesos, portem 9 sortides (1 llarga, 6 de cap de setmana, i 2 micro-sortides) i 3070 km.


Totals: 3070 kms fets, a una mitjana de 1.96 sortides i 667 km al mes, i 21 nits passades a la nostra segona caseta :-)

dissabte, 22 d’octubre de 2011

Micro-sortida a la Triatló Infantil d'El Prat

(Versión en castellano)

Aquest dissabte la Judit tenia triatló, i havíem "enredat" al Pau, un amic i veí, per apuntar-se.


La Judit i el Pau havien de ser al CEM Sagnier d'El Prat de Llobregat a les 15:00, havent dinat (i no era convenient fer esport a mitja digestió). Per tant, o dinàvem molt i molt d'hora... o aprofitàvem la excusa per anar-hi amb l'auto, anar a veure els avions aterrar a la capçalera de pista, dinar allà, i després fer el petit desplaçament fins al CEM Sagnier. No cal dir que desseguida va estar clar que la bona era la segona opció :-)

Tenim set places i érem sis, però quatre eren peques, i només hi ha tres llocs amb cinturons de tres punts (a més del lloc del conductor, però va resultar que cap dels nens tenia carnet de conduir :-D), vam anar en dos vehicles, l'auto i el cotxe del Diego.

En arribar al desviament cap a la capçalera de pista, vam veure que anàvem massa just d'horari, i vam decidir que anàvem directament al CEM i dinàvem allà.
Vam trobar aparcament a la porta posterior, amb vistes a la pista d'atletisme.
Vam dinar allà, i després només vam haver de creuar la tanca.

Era la primera triatló a la que anàvem, o sigui que ens vam informar de com funcionava tot, i a esperar l'hora. La prova constava d'una piscina de 25 m, 1.5 km en bici, i 500 m corrent.

La Judit i el Pau, pre-benjamins, sortien a la darrera sèrie de totes, o sigui que va tocar esperar fins les 16:30h aproximadament.



La Judit va sortir de conya de la piscina, però com que érem passarells i pensàvem que era millor que es posés mitjons per la bici i per córrer, va trigar bastant en vestir-se (el Pau encara va trigar més). La part de la bici, que pensàvem que se lil donaria molt bé, no va anar tan bé (suposo que perquè va sortir molt cansada de l'aigua). El Pau, en canvi, va recuperar molts llocs. Transició, deixar la bici, i a córrer. Va acabar rebentada, però va quedar quarta (la de verd a la foto), i a només un segon de la tercera! Una campiona! :-)



 El Pau també ho va fer molt bé, però en haver molts més nens que nenes, va quedar més endarrere.



Medalles per tots (molt bon detall), sorteig de regals, i fotos.





I cap a casa, amb una experiència més al sac.



Totals: 2627 kms fets, a una mitjana de 1.74 sortides i 571 km al mes, i 20 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Brico 10: Arreglar compàs armari

(Versión en castellano)

El problema: els cargols que aguantaven un dels dos compassos d'un dels armaris alts, s'havien passat de rosca. Amb només un compàs la porta de l'armari no s'aguanta a dalt.



És un problema recurrent, doncs en comprar l'auto ja vaig veure que més d'un dels suports dels compassos havien estat arreglats amb un suplement, pel mateix motiu.

Vaig descartar el suplement, per dos motius:
- trobar un material adient, prim però resistent, i que pogués comprar en petites quantitats perquè només em calien uns pocs centímetres quadrats
- amb el gruix del suplement, les portes no queden 100% arran del moble

Vaig demanar opinions a ACPasion, i em van donar diverses opcions, la majoria eren:

- fer servir "masilla" o pasta reparadora en barra (per fusta o genèrica)

- fer servir cola blanca, sigui sola, sigui amb serradures, sigui amb trossets d'escuradent

Vaig comprar la "masilla" multi-ús, i un pot nou de cola blanca, per tenir les dues opcions.

Un cop posats en matèria, vaig decidir provar amb la cola i els escuradents.




Suport low-tech a base de pal d'escombra telescòpic per aguantar la porta mentre treballo:




Una mica de cola en un tros de plàstic, anar trencant els escuradents a trossets petits, sucar-los, i entaforar-los al forat.




Un cop quasi seca la cola, tallo amb el cutter els trossets d'escuradents que sobresurten, poso el compàs i els cargols, i deixo que acabi de secar.


Sembla que ha quedat perfecte. Sempre estem a temps de posar el suplement si amb el temps torna a fallar.












diumenge, 9 d’octubre de 2011

Rutes pel Ripollès en BTT amb nens

(Versión en castellano)


Sortim de cap de setmana amb la intenció de fer una mica de bici amb els nens, en principi alguna via verda.
Ens plantejàvem la del carrilet de Sant Feliu de Guíxols, dormint a l'àrea, però al final, havent llegit que a Ripoll acullen bé les autocaravanes, i com que a Sant Feliu ja hi hem estat, decidim provar la Ruta del Ferro.
Divendres, després de que ens visitin els avis, que havien estat de viatge, carreguem l'auto i pugem a dormir a Ripoll. La visita dels avis ens va fer arribar més tard del previst, i els petits van arribar clapant:


El brico dels cinturons de tres punts està àmpliament amortitzat... quina diferència amb els de dos punts...


Dormim a Can Guetes, on està el CAT (Centre d'Acollida Turística), d'on surten les rutes en BTT



 i hi ha aparcament específic per AC's.

Vista de l'aparcament, on la zona d'AC's és des de la meva AC cap a la dreta i una plaça a l'altra banda. Es veu el campanar del monestir de Santa Maria, a l'esquerra del fanal:



 L'aparcament (no és àrea, doncs no hi ha serveis per buidar i carregar) no està gaire ben pensat: és molt estret per les AC, n'hi cabrien 6 segons les marques del terra (del senyal blau que es veu darrera la meva AC, fins l'edifici del CAT) però no quedarien ni 10 cm entre una i altra... a més fa una mica de baixada (cap problema, amb les falques):



I, si recules fins tocar amb les rodes de darrera a la vorera, tapes part del camí per on es passa en bici per fer la Ruta del Ferro:

La foto està feta en arribar, però vam descarregar les dues bicis grans, i vam plegar el portabicis per deixar més pas.

A la plaça de més a prop del senyal, no pots recular prou perquè topes amb el propi senyal... 

Si no recules tant, tapes part del pas dels cotxes...

Està limitat a 24 hores, per tant pensem en passar-hi només una nit i canviar de lloc l'endemà.


Quan hi arribem estem solets, hi ha més cotxes (de les cases de l'altra banda de la carretera, suposo) però cap AC. Bastant més tard, n'apareixen tres de cop.

Ens costa despertar els peques, però ho aconseguim, preparem el sopar, i després d'agafar energies per l'endemà, a dormir!



Ens venen a trobar la Silvia i el Richard, amb la Nora i l'Aina. El Richard prefereix córrer, i va tirant.

La resta anem en bici, les de 7 anys van davant, i la Gemma tira amb elles. La Sílvia, i jo anem amb els de 4 anys, el Marc i l'Aina. La Judit i la Nora no tenen cap problema, en canvi els de 4 anys necessiten, en trossos molt puntuals, una mica d'empenta (n'hi ha prou amb agafar-los pel coll mentre pedalem en paral·lel). No cal arribar a enganxar el TrailGator.

Li explico al Marc que per allà hi passava un tren, i li fa gràcia saber la història :-)

A Sant Joan de les Abadesses hi ha un parc, a l'antiga estació, i ens hi quedem.







Mentre els nens juguen baixo al poble a comprar pa, i descobreixo el pont antic,  és força maco.

Fem uns entrepans, i el Richard ja torna corrent cap avall. Les dones i jo anem a fer els cafès al bar mentre els nens encara juguen.

Arribat el moment de tornar, la Judit i la Nora tornen a anar davant, tiro jo amb elles deixant les mares amb els petits. Faig que les grans s'esperin de tant en tant:


 i quan som tots junts tornem-hi:


Se'm fa més llarg que la pujada, no sé perquè. Potser per haver d'anar frenant tant...

Ruta molt recomanable per fer amb petits.


Per la tarda fem una volta per Ripoll, pel casc antic. Busco l'hotel on vaig dormir el primer cop que vaig passar-hi (fa 30 anys), trobo el lloc on era, però em diuen que ja no existeix...


Visitem el monestir de Santa Maria



amortitzant el carnet de família nombrosa. És prou interessant de veure.

No només la típica foto:



Sinó que també per dins:


i el claustre:



i el campanar, vist des del claustre:





A més, descobrim que hi va estudiar en Gerbert d'Orlhac, ens crida l'atenció perquè l'escola dels dos petits porta el seu nom:


Resta de volta pel poble, amb parada al supermercat Bon Preu del mercat, que ens cau relativament a prop de l'aparcament de Can Guetes.

Ens quedem, tot i el senyal de màxim 24 hores, un dia mes, doncs l'aparcament està buit, i no fem nosa a ningú. A l'hora de dormir només hi ha una altra auto amb nosaltres.


Dissabte al vespre mirem els rètols del CAT i l'única ruta que sembla prou fàcil per fer amb els petits (i que surti de Ripoll enlloc de Sant Joan de les Abadesses), és la Ruta del Remei (blava, ruta número 7). Decidim fer-la i imaginem que estarà indicada.

Diumenge pel matí ens llevem tranquil·lament, esmorzem, ho preparem tot, i sortim cap a la Ruta del Remei. Una ullada a un track d'aquesta ruta, d'un usuari qualsevol de Wikiloc, des del mòbil, ens dóna una idea de per on va la ruta, però no la podem baixar per seguir-la amb el MyTracks o l'Oruxmaps.

Bé, anem seguint riu avall. No hi ha gairebé cap rètol... Passem per darrera de l'estació, i preguntant a un nano (que quasi ens envia cap a la Ruta del Ferro altre cop, sort que rectifica quan li dic que ha de ser avall!), encarrilem la C-17 (per un carril bici no molt ben marcat però força separat dels cotxes) cap al sud. Al final de la recta, veiem un cruïlla a la dreta. No està marcat però té pinta de ser per allà. Preguntem i sí que ho és. Hem de creuar la C-17, però té pina que si seguim podrem passar per sota el pont, i efectivament és així.
Enganxem una carretera sense tràfic, la C-26, direcció Les Lloses. És molt recta però en lleugera pujada. Al cap d'una estoneta curta, passem unes naus on sembla que facin grava, i després hem de tombar a la dreta.

Uf, ara sí que fa pujada!

Enganxo el Marc al TrailGator, i la Gemma ajuda com pot la Judit, que puja prou bé amb relativament poca ajuda.




Pugem, passem la casa de la foto anterior, pugem més, i acabem tombant a la dreta en unes altres cases. 

Desseguida hi som!

La zona de la ermita està plena de gom a gom, hi ha una cobla, xiringuitos preparats, graelles per fer butifarada...



Vet aquí que, sense saber-ho, hem anat al Remei justament el dia de la Festa del Remei!



Ens mengem els entrepans veient la cobla i els dansaires:

i quan comença la missa engeguem cap a baix, direcció Ripoll.

El Marc fa tot el camí desenganxat (amb una mica d'ajuda a un parell de rampetes). Controla molt bé les baixades, va depresseta però sense descontrolar ni derrapar. La Judit també baixa perfectament, relativament més prudent (a la mateixa velocitat, però amb una bici més gran, que és més fàcil).

Arribada sense problemes a l'autocaravana. 

Dinar, desar-ho tot, i cap a casa!

Un altre cap de setmana en família, hem fet esport, hem vist amics, hem conegut altres llocs, i hem gaudit d'un apartament (o hauria de dir aparCament? ) amb unes vistes al monestir que no tothom té:

(sí, ja sé que sobren els cotxes, però la major part del cap de setmana tampoc no hi eren :-) )


El millor resum, el què contesta el Marc dilluns, en preguntar-li on anem el proper cop: "a on ahir". Senyal que s'ho van passar de conya!


Totals: 2460 kms fets, a una mitjana de 1.52 sortides i 535 km al mes, i 20 nits passades a la nostra segona caseta :-)